XV Jornada d´Intercanvi d´experiències pedagògiques: NEUROCIÈNCIA I EDUCACIÓ. Martorell , 7 de setem
L'acte d´aquestes jornades va ser iniciat amb la presència del Sr. David Bueno ; Doctor en Biologia , professor i investigador del Departament de Genètica de la Universitat de Barcelona i divulgador de ciència, qui inaugurà la Jornada amb la conferència: "L'emoció com a base de l'aprenentatge".
Escoltar al Doctor David Bueno t´activa, t´automotiva, t´emociona, et deixa amb un somriure a la boca, amb la pell de gallina, amb ganes de més...I quines són les conseqüències d´activar-te ,emocionar-te i generar motivació ? Doncs, que aprèns!!.
Com a amant de les Neurociències aplicades a l´Educació puc assegurar que aquest home no et deixa indiferent, que les seves paraules “t´entren i et toquen” i que , si l´escoltes, alguna cosa dintre teu haurà canviat o començarà a canviar, sobre tot si t´interessa el tema de l´Educació i la seva relació amb el cervell.
Aquest article pretén ser un resum de la seva conferència , esperant ésser el més fidel possible a les seves paraules.
“Aprenem amb el cervell, el qual és fruït de tot un procés evolutiu, en el qual l´aprenentatge ha sigut important, però..de quin aprenentatge estem parlant? Anar a escola, potser?
El fet d´anar a escola és un fet molt recent. El cervell encara està adaptat a aprendre en la tribu, en col.lectivitat, en un grup reduït, de manera cooperativa, amb la sensació de sentir-se útil, de ser d´utilitat per a la supervivència: Tots anaven a caçar, es repartien el menjar i els fills aprenien dels pares, dels avis, dels veïns…
Actualment, això ha canviat, entre d´altres coses, perquè les tribus abans eren , com a màxim , de 250 persones. No obstant això , ens trobem que la classe és una tribu classe, que pertany a una tribu escola, a una tribu ciutat, a una tribu país… S´ha sofisticat molt el concepte però el cervell continua pensant de la mateixa manera.
Això no vol dir que el mite de la tribu s´hagi de magnificar ja que dintre d´aquestes tribus col.laboradores, de grups reduïts i cooperatives, també ens trobem que la repartició del menjar , per exemple, no és equitativa; normalment sempre eren els mateixos qui s´emportaven el tros gran de menjar.
Els avanços en neurociència allò que ens indiquen és que la pedagogia moderna (Ferrer i Guàrdia, Rosa Sensat, etc…) funciona, perquè s´adapten a la manera de com funciona el cervell, i d´altres pedagogies que no funcionen perquè no s´adapten a la manera de funcionar del cervell. Hi ha estratègies que funcionen a curt termini, i funcionen molt bé, però amb greus conseqüències a llarg termini. Per exemple, es pot aprendre amb por? amb càstigs?Quines conseqüències tenen? Quines alternatives n´hi ha?
El cervell és l´òrgan humà que té la mida d´un coco, la textura com la mantega freda, pesa 1.5kg, té forma de nou (pels anglesos té forma de coliflor), està format per 85mil milions de neurones, però allò importantés la connectivitat de les neurones. Si un cervell humà fes un cable amb totes les connexions neuronals que té ,o pot arribar a tenir, donaria , aquest cable, 4 voltes a la Terra.
El funcionament del cervell és semblant a la papiroflexia. Faig un incís: Imaginem que tinc molts papers, de diferents formes, mides, alguns deformats, esquerdats i començo a repatir un paper a cada persona perque faci un ocellet. Quedem-nos amb aquesta idea, després la retomarem.
Tots partim d´un substrat biològic que són els gens que hem heretat: uns 20.000 gens, dels quals sabem que 6000gens funcionen per a la formació del cervell.
Tothom tenim tots aquests 6000 gens però també tenim petites variants, petites sutileses d´informació (això s´entén si pensem en els grups sanguinis). Hi ha moltes variants genètiques que determinen , que predisposen. Hi ha persones, per tant, més predisposades a ser reflexives, creatives, estudioses , amb aspectes motors destacats...Predisposades, no obligades. Aquest material genètic serà el full de paper que li ha tocat a cadascú per a fer el seu origami, el seu “ocell”. Què és allò important? No és el tros de paper que t´ha tocat sino com el dobleguem.
Aquest “doblegar el paper” és l´Educació. L´Educació allò que fa és afavorir o mutilar moltes de les conexions que intervenen en el cervell. Treure el màxim partit possible d´aquest paper que ens ha tocat, això és educar (aplicat als aspectes formals de l ´Educació i a tots els aspectes del nostre comportament).
Un cop vist com és el cervell i la seva dualitat (combinació de genètica i educació) una de les tres preguntes que ens hem de fer és:
Per a què ha de servir l ´Educació? Pot servir per a fer persones crèdules, sumises , que no es rebotin… Durant part de la història l´educació ha servit per a això, i continua tenint aquest propòsit en molts països. Però l´Educació també pot servir per educar a les persones i créixer en dignitat i benestar, que parteix de la base de donar el respecte als altres, respecte que tu també mereixes. Aquests coneixements , que determinades persones intenten eliminar del curriculum ( hi podem afegir també la música i l´educació artística) són els que més apelen a les emocions.
Si estiguessim d´acord amb la primera pregunta, la segona pregunta seria: Què, quan i com hem d´ensenyar? Encara que la veritable pregunta seria : Què , quan i com hem d´aprendre?. No em refereixo a aprendre moltes coses, molts coneixements, em refereixo amb l´actitud amb la qual entrem a l´aula. Si entrem pensant “Avui ensenyaré a…” activem els circuits neuronals en els alumnes d´anem a “ensenyar a “, però si entrem pensant “Aprendrem a …” estem activant dins del cervell dels alumnes les xarxes neuronals d´aprendre.
S´activa el cervell d´igual manera amb un aprenentatge rutinari? I amb motivació? S´aprèn igual amb por?
A la 3ra setmana de gestació el cervell esdevé un grup de cèl.lules que formaven part de la pell de l´embrió. Aquestes cèl.lules comencen a canviar de forma (solc neural), fan un tub (tub neural) i a través d´aquest tub es comença a inflar el cervell, la part que no s´infla serà la mèdul.la espinal. El líquid que infla es diu líquid cerebro espinal. És un líquid que circula constantment i acaba marxant del cervell per un filtre (tercer ull) i drena fins el nas.
El cervell és un òrgan constantment en construcció, es va refent. El 50% de les cèl.lules es formen als dos o tres primers anys de vida, però el que no deixa de succeir mai és la connexió de les neurones. Això és important perquè qualsevol cosa que aprenem queda fixada amb un patró fixat de connexió amb les neurones. Si no fos així, no podríem aprendre mai res de nou. Es reivindica, doncs amb aquesta idea, la importància de la plasticitat del cervell. L´Educació el que fa és que canvia físicament el cervell, estableix connexions neuronals noves que es fan entre diferents zones del cervell.
Com es realitza aquest desenvolupament neural? Podem establir com 3 “finestres” en les quals es fan connexions diferents:
0-3 anys.
Desenvolupament de les àrees corticals properes a l´escorça del cervell. L´escorça del cervell és la que genera els comportaments més complexos. Genera i gestiona l´empatia, la creactivitat, el control executiu… És molt important aquesta àrea en Educació.
El cervell permet la nostra supervivència a través d´adaptar el nostre comportament , a nivell individual i social, a l ámbient on viu. Aquesta connectivitat serveix per adaptar el cervell a l´ambient on ha nascut. Aquests 3 primers anys, doncs , esdevenen crucials.
Els nens que han viscut en ambients inestables, els hi costarà més controlar les seves emocions. L´ambient haurà modelat les seves connexions per a fer-los impulsius. Perquè, és clar, si et sents amenaçat...com respons biològicament a una amenaça? Sent impulsiu, no reflexionant.
Un cop fetes aquestes connexions són difícils de desfer, encara que es poden reconduir , una mica, les conductes.
2) 4- 11anys.
Ens hem adaptat a l´ambient. Es desenvolupen les connexions entre les àrees corticals i subcorticals. Etapa de major influència sobre les destresses acadèmiques. És el moment d´aprendre a llegir, escriure,memoritzar…(com a destresses).
Es fan connexions cap a les amígdales com a centre de les emocions.
Les emocions són claus per a la supervivència. Són patrons de conducta preconscients que es desencadenen automàticament quan hi ha una amenaça i ens permeten una resposta ràpida. Si tenim un cervell reflexiu podrem reconduir aquesta resposta ràpida, si el tenim impulsiu ens costarà més.
Hi ha 4 emocions primàries ( aquesta classificació varia segons els diferents autors): por, ira, fàstic i alegria. Són preconscients i això es pot veure molt clar en el cas del fàstic. Són crucials les emocions, són claus per als aprenentatges. Qualsevol aprenentatge que tingui components emocionals el cervell ho interpretarà com a clau per a la supervivència. Si no hi ha emocions associades no aprendrem, o aprendrem només per aprovar l´exàmen, després se´ns oblidarà.
S´ha d´ensenyar emocionant, però , és clar, això “d´emocionar” té una doble vessant, perquè, és pot ensenyar i aprendre amb por? Por al càstig, por al fracàs, por a que no em valorin… La por també és una emoció...Doncs sí, es pot aprendre, però el cervell associa “aprendre” amb “por”, així que, quan els alumnes no estiguin obligats a aprendre ,no aprendran més perquè aprendre els hi farà por. Molts de nosaltres hem siguts educats en la por, i molts de nosaltres continuem educant en la por. Només hem de veure que molts en tenim por a aprendre tècniques noves quan les que ens funcionen ja ens funcionen bé.
Millor és aprendre a través de l´alegria, del joc, del plaer. Potser que costi més aprendre a través del plaer però l´avantatge, a curt i llarg termini, d´associar plaer a aprendre coses noves té molts beneficis.
Hem de tenir en compte també que cada cervell madura al seu ritme. Els curriculums actuals diuen que als 6 anys s´ha de llegir, però un 50% dels cervells no estan madurs per a aprendre. Si obliguem a un nen a llegir i el cervell no està madur, no n´aprendrà i el nen, allò que percebrà, és que li estan exigint, veurà que uns altres si que poden llegir i tot això li generarà frustració. L´alumne percep aquesta por social al fracàs, la comparació amb els altres, associarà llegir amb por i després voldrem que, d´adult, sigui un bon lector.
Això vol dir que hem d´aprendre a llegir més tard? Tampoc, ja que n´hi ha l´altre 50% que si que poden fer-ho, però és tenir-ho present.
3) L´adolescència
És l´època dels grans aprenentatges. Les destresses acadèmiques se suposen que estan assolides amb les emocions. Comença a madurar la capacitat de lògica, de maduració, de control emocional. Assagen connexions que mantenen i d´altres que no mantenen. Maduren les àrees motivacionals del premi i recompensa. Aquesta capacitat d´endarrerir recompenses acaba als 34 anys.
_______
L ´enemic nº1 de l´Educació és l´estrés. L´estrés puntual no és cap problema, ens referim a l´estrés crònic.
L´estrés és imprescindible per a la supervivència. Els alumnes han de saber què és l´estrés puntual i saber gestionar-lo. El problema és l´estrés crònic, que ens genera la sensació d´amenaça constant i ens farà més impulsius i menys reflexius.
És clar, és molt fàcil dir-ho i molt difícil de fer a l´aula amb 25 nens. Potser són 3 o 4 els que trobem que estan molt estressats i s´ha d´anar alerta i demanar ajuda a un professional si cal.
Plasticitat neuronal
Un cervell estimulat té més neurones actives (estimulat, no sobreestimulat) i assaja la utilitat de les connexions. Això es veu clar quan aprenem a caminar. L´escorça motora assaja connexions. Aquelles connexions que fan que el nen estigui de peu es mantenen. Aquelles connexions que el fan trontollar i el fan caure, es remeten. Importància , doncs, de la utilitat .
Què vol dir en un aprenentatge la utilitat d´aprendre les taules matemàtiques o la fotosíntesi? El cervell percep el reconeixement, la valoració dels altres. Si percep que es positiu i la valoració es positiva, ho manté. Si rep rebuig, no és útil i aquella connexió remet.
Això a l´etapa d´Educació Infantil es fa molt i es veu molt clar. “Oh, què bonic és aquest dibuix”, i aquesta frase l´anem dient nen per nen , i el nen se sent recompensat. És clar, a l´Institut o a la Universitat no hi anirem nen per nen a dir-li què bé que ho has fet. Això el que diu és que cal valorar positivament allò que es fa bé, o allò que s´ha fet millor que el dia anterior.
La valoració positiva si és en públic, millor. Fins i tot aquell que se´l mira amb enveja també li està fent una valoració positiva. En canvi, si has de dir “quin nyap que has fet”, mai dir-li en públic, ja que la “tribu” el rebutjarà. Sempre fer-ho en privat, amb un feedback positiu i aconsellar perque pugui fer-ho millor. D´aquí la importància de tenir cura de la “tribu” a l´aula, educar en l´empatia i que no es facin la guitza.
No només aprenem això ( aprenentatges reglats) a l ´escola. Ensenyem també actituds i comportaments. Com? Amb la nostra pròpia actitud. Si jo estic motivat encomano la motivació als meus alumnes. No hem de dir “Ei, tu, motiva´t”, sino que m´he de motivar jo. Això és el que diem l´efecte de les neurones mirall. Són la base de la imitació. Si entro a classe motivat activo neurones de motivació. Si entro avorrit activo neurones d´avorriment. Això no vol dir que sempre hem d´estar motivats, els alumnes també han d´aprendre a gestionar persones i situacions d´avorriment.
La tercera pregunta que ens fem és: Quina és l´aportació de les Neurociències a l´Educació? . Les aportacions de les Neurociències afirmen, que tot això que he explicat, tota aquesta pedagogia o manera de treballar no és una falera, que ser “progres” no és una falera, sino que està científicament demostrat que el cervell per a aprendre funciona així, amb aquestes pedagogies.
Fins aquí, la conferència del Doctor Bueno del qual recomano molt llegir els següents llibres escrits per a ell “Cerebroflexia. El arte de construir el cerebro” , “Educació per a una cultura de Pau”.
Agraïr a totes aquelles persones, de dintre o de fora del Centre de Recursos Baix Llobregat VII Martorell, que fan possible la realització d´aquestes Jornades per tal que ens poguem enriquir cada cop més i agraïr a totes aquelles escoles participants que ens han aportat les seves experiències (ESC Mare de Déu de Montserrat de Castellví de Rosanes, INS El Castell d´Esparraguera, ESC Les Roques Blaves d´Esparreguera, INS Creu de Saba d´Olesa de Montserrat, ESC Els Convents de Martorell) i animar-les a continuar en aquesta línia i que puguin servir d´inspiració a moltes altres Escoles i Instituts per a canviar i assentar les bases del nou paradigma educacional que tant desitgem.
Eva Carrillo, Mestra i Experta en Intel.ligència Emocional.
